Matisos

Es diu que els capricorns som perseverants, metòdics, ordenats, tossuts, amb els dos peus ben aferrats a la terra, com si de nosaltres depengués que el món continuï dempeus. Egocèntrics?

Jo no soc ordenada, ni tampoc molt disciplinada en el sentit estricte de la paraula perquè soc bastant creativa a nivell mental. N’estic convençuda que soc així perquè ho veig amb les meves entrades al blog. No puc escriure res per obligació, ho faig quan em ve la inspiració. Quan alguna cosa m’ha remogut el cor.

Sí, parlem clar, aquí una capricorn que es mou pel cor i no pel cap. Em diria la Marina -una persona molt poc fan de l’astrologia i molt metòdica, dit sigui de pas- que és perquè jo vaig néixer a la cúspide de capricorn amb aquari. No ho sé, sincerament, però avui, alguna cosa ha fet “clic” i he pensat que era millor escriure i buidar el pap. I, com que els capricorns som pràctics, he pensat que ho podia penjar al meu blog. It’s a win-win.

Doncs bé,

Fins quan la nostra petjada al món es mesurarà per les metes materials que hem aconseguit? Fins quan hem de seguir interessats a no canviar l’escala de valors de les nostres vides? Trobo que fa ja molts anys que no canvia res i que hem deixat que se’ns apoderi l’apatia tot i que som una generació que ha vist mon, ha llegit, ha sortit,.. En definitiva: una generació que sap que la vida és una escala de grisos i no només blanc i negre.

El problema – al meu entendre- és que no estem deixant que els matisos ens permetin valorar les coses de diferent manera. Per què seguim valorant-ho tot sota el mateix patró de l’èxit i els diners?

On ha quedat valorar la feina ben feta? A quin nivell de l’escala de valors està situat sentir-se bé amb un mateix? I no fer mal als altres? I ser coherent?

Estic sentint l’eco de fons de gent que em diria “bah Tona estàs escrivint això perquè estàs frustrada, no es pot viure de l’aire, no acabes de trobar el camí, o l’èxit, bla, bla, bla”.

Doncs no, no us equivoqueu, jo continuo amb les meves metes, ambicions, gaudint dels meus èxits (que també es poden valorar amb diners si us fa il·lusió) però amb una gran diferència: no he deixat el cor de banda.

El cor que em permet ser sensible i no una roca.

He aconseguit anar-me’n a dormir amb el cor tranquil. Sabent que soc una tossuda, un bon capricorn amb banyes que busca també l’èxit, però amb un sentit més ampli i no reduït als diners que tinc a la butxaca. Perquè les coses que faig, les penso amb el cor. Tinc encara estómac i és el que més m’agradaria ensenyar a les noves generacions que pugen. Els diners no estan renyits amb la bondat.

Es diu que no es pot tenir cor quan es parla de negocis; jo necessito tenir-lo. Jo el tinc. Perquè no hi ha més pena que pugui sentir si algú digués  el meu nom i un altre arrufés el nas.

No es tracta de ser una bleda bondadosa, es tracta d’intentar fer les coses bé. Perquè també es poden fer diners fent el bé.

I s’ha de saber explicar.